Roma ens Parla és la setmana on es realitzen les jornades de cultura clàssica, l’objectiu de les quals és apropar als alumnes el nostre patrimoni històric, cultural i lingüístic per mitjà de diverses activitats de caire pràctic.
Les competències generals del Batxillerat que es treballen són les següents:
- Competència comunicativa
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món
- Competència en recerca
- Competència en gestió i tractament de la informació
- Competència digital
Matèries implicades: Llatí I i II, Història de l’Art
Els alumnes de Batxillerat realitzen un total de 3 activitats proposades per l’equip docent, i són les següents:
I - Mites i ciències al Parc del Laberint d'Horta
Matí d’hivern assolejat en un indret tranquil i apartat de la ciutat. Un oasi envoltat de pins, alzines, roures i ple d’escultures clàssiques que ens parlen del mite del Minotaure, d’Urà i Gea, Zeus i Europa. Ens trobem al Parc del Laberint d’Horta, el jardí-museu triat enguany per iniciar la setmana cultural “Roma ens parla”.
Els alumnes del Batxillerat Humanístic han descobert el jardí històric més antic de Barcelona. Des de l’art neoclàssic, present en tot el recinte, a l’art topari amagat en l’enigmàtic i encisador jardi dels boixos, on aquests arbustos desprenen una olor particular cap al migdia. En aquest jardinet, no obert al públic, hem après que el boix va ser molt emprat en la jardineria francesa del segle XVIII seguint una tradició que venia des del temps dels romans. Hem pogut observar la forma vegetal d’un elefant i una gallina sota l’ombra de l’arbre més centenari del recinte, un til·ler, seguit de prop d’un espectacular cedre de l’Himàlaia.
Ha estat també un viatge en el temps a través de les eternes preguntes que es feien els grecs. Quin és l’origen de la Terra? Per què existeix el dia i la nit? Com es van crear les muntanyes? Mitologia en estat pur amb el contrapunt de la ciència per entendre i comprendre els nostres orígens.
El recorregut ha finalitzat al laberint dels xiprers, on en comptes de trobar-nos amb el minotaure ens ha rebut el déu Eros. El mite simbolitza el triomf de la civilització (Teseu arriba de Grècia, bressol aleshores de la cultura) sobre la barbàrie (el monstre).
Abans de marxar hem fet un darrer comiat al bust que representa l’Hivern, en forma d’home barbut. Tots hem desitjat que ens tracti com ha fet avui.
II - Taller de llatinismes
Continuem la setmana cultural “Roma ens parla” amb un taller de llatinismes dividit en dues sessions.
En la primera part, a través d’un article de La Vanguardia hem après que el llatí segueix viu en la nostra llengua gràcies a aquestes paraules i locucions que conservem, en molts casos, sense que ens n’adonem. A més, ens els trobem no només en el llenguatge culte o l’àmbit religiós, com podríem pensar, sinó en qualsevol àmbit de la vida actual: economia, salut, dret…
En la segona part, hem treballat en grups per tal de conèixer més a fons els llatinismes des de diferents perspectives temàtiques (art, literatura, medicina…), buscant exemples reals d’ús que demostren la pervivència del nostre avantpassat lingüístic.
En definitiva, hem descobert que el llatí ens permet entendre més la nostra llengua i millorar l’ús que en fem, així com comprendre els fonaments de la nostra cultura i la nostra manera de ser. Sapere aude!
III - 'Bàrcino, els orígens de la ciutat', al Museu d'Història de Barcelona
En el marc de la setmana cultural “Roma ens parla” els alumnes de batxillerat humanístic han fet una ruta per la colònia de Bàrcino a través del subsòl arqueològic de la plaça del Rei, les restes del temple d’August i la muralla romana.
L’itinerari, guiat pel servei didàctic del MUHBA, s’ha iniciat al subsòl fent un passeig per la ciutat de fa 2000 anys (segle I a C). A pas lent, per l’intervàlum hem après l’origen dels termes urbs i suburb; el prestigi social que significava disposar d’aigua a domicili, la distribució utilitària d’una domus i el status social del seu propietari el dominus; la funció de la bugaderia on es rentava la roba amb aigua i un sabó ben peculiar (amoníac, cendra, calç i orina). Tot, per evitar malalties. Un higienisme que el trobem també en la rigorosa normativa d’enterrar o incinerar els difunts extramurs.
També hem conegut com es feia el condiment més preuat pels romans més benestants, la salsa de garum. D’ús culinari, però també cosmètic i medicinal; la factoria de salaó de peix; i una instal·lació de vi comú amb restes de dolia, un atuell de terrissa que servia per emmagatzemar de forma permanent els productes, a diferència de les àmfores que es s’utilitzaven per al transport.
El recorregut ha continuat a l’exterior per una de les entrades de Bàrcino a través del carrer principal, el decumanus màximus, fins arribar a les restes del temple d’August situades a l’actual carrer Paradís, en el punt més alt de la ciutat romana, el mont Tàber.
A finals del segle XIX es van descobrir tres columnes a les obres de construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya, mentre que una quarta columna que es trobava exposada a la plaça del Rei va ser incorporada al conjunt.
El temple dedicat al culte imperial d’August, considerat com un ésser diví, és un exemple de la vinculació i simbiosi entre poder polític i religiós a la Roma imperial però també en altres moments de la Història. El seu poder era incontestable, com també ho eren els faraons a Egipte, o els monarques absoluts de l’Antic Règim a Europa.
En acabat, els alumnes han considerat que l’activitat ha estat dinàmica, amena i ben pautada.
Un passeig per la nostra història, a peu i ad pedem litterae.
