Hi ha persones que deixen empremta en els espais viscuts, que marquen i enriqueixen les nostres vides. Des del tractament afable, amable i quotidià que ha estat propi de la teva manera de ser i de fer, sempre has mantingut viu el lligam amb l’escola.
Els qui et vàrem conèixer, Lluïsa, et recordarem sempre.
“Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”
Miquel Martí i Pol